Formigó armat

El formigó armat és un dels materials més resistents que es poden trobar. 

Hi ha dos mètodes per a la seva fabricació i posterior execució:

1.- Execució “in situ”

Per als fonaments (part que queda soterrada i que aguanta tota la construcció) de l’edifici o infraestructura a construir, primer s’excava el terra segons la forma i dimensions que s’ha dissenyat en el projecte, després es col·loca l’armadura de ferro correctament separada del terra per a que no el toqui i després es procedeix a introduir el formigó que normalment es transporta en camions formigonera que venen des d’una planta o fàbrica que no estigui molt lluny d’on es fa l’obra. Per evitar que quedi aire dins del formigó quan aquest faci el procés de “presa” (enduriment), mentre es va col·locant el formigó s’utilitza un aparell que va vibrant la massa viscosa i així s’aconsegueix una mescla més homogènia i sense “forats” interns. L’armadura de ferro corrugat que es col·loca, pot “lligar-se” a l’obra mateix amb filferros o bé la fàbrica d’aquestes la pot enviar ja feta, normalment soldada, transportant-la en camions fins l’obra.

En aquests fonaments es deixen parts de la mateixa amb ferros que sobresurtin, per a que l’estructura que s’ha de muntar a sobre i donar alçada a la construcció pugui “enganxar-se” en aquests punts als fonaments. Aquest ferros sobresortints es diuen “esperes”.

Aquestes estructures que donen l’alçada projectada a la construcció, i que es muntaran a sobre de les esperes que hem deixat en els fonaments, també es poden fabricar “in situ”. Per això, es preparen a obra uns motllos (com si fos un motllo per un pastís). Aquest motllos es diuen “encofrats”, i poden ser de diversos materials, com de fusta tipus aglomerat o metàl·lics especialment dissenyats per al que volem fer.

El procés per executar “in situ” l’estructura que pujarà en alçada la construcció serà el mateix descrit en la  col·locació de l’armadura i en l’abocament del formigó. Com el formigó s’ha de portar ja a llocs cada cop més alts per que anem avançant en alçada la construcció, calen unes grues especials que impulsen a  través d’unes mànegues el formigó ajudats per unes màquines que es diuen “bombes”, que li donen la força (pressió) necessària per a que el formigó arribi tant alt com sigui necessari. Si la quantitat de formigó necessària no és molt gran, s’utilitzen una mena de cubells (“cubilots”) per anar pujant de mica en mica el formigó, ajudats per unes grues que normalment ja es troben a l’obra.

2.- Prefabricats

Per a l’estructura que donarà alçada a la construcció, és molt útil poder fabricar abans (prefabricar) totes les peces (com si es tractés de les peces d’un “lego”).

Es produeixen en unes fàbriques especials, tancades, espaioses, amb tota la maquinària necessària, el personal qualificat i els processos ben apresos i repetitius que permeten un acabat i qualitat superior al que s’aconsegueix si ho fem “in situ” a l’obra.

S’ha de tenir en compte però, les dimensions de cada peça i el pes que tenen, ja que les hem de poder transportar des de la fàbrica fins el lloc on es fa la construcció. La normativa de circulació per carreteres marca les dimensions màximes i els camions tenen un pes màxim també regulat.

Un cop arriben a l’obra, es van col·locant les peces amb l’ajuda d’unes grues.

A continuació unes quantes fotos en les que es poden veure algunes de les situacions explicades: